6è PRIMÀRIA

              UN VIATGE INESPERAT
Hi havia una vegada un matrimoni que vivia a Madrid amb una filla de 12 anys anomenada Joana. La seva filla mai havia sortit de Madrid fins que al seu dotzè aniversari... Quina sorpresa! Era un viatge a Eivissa! Ella es va emocionar molt i als darrers cinc dies no podia dormir per culpa dels nervis.
La nit abans d’anar-se de viatge el seu pare li va explicar:
-Els teus avis eren eivissencs, i jo vaig viure allí els meus primers 8 anys de vida.
-I allí que es pot fer?- Va preguntar la nina.
-Es pot anar a bussejar, a visitar les seves polides cales i platges, podem veure la seva gran extensió de posidònia al fons marí...- Respongué el pare.
-Que bé tinc moltes ganes d’anar! –Va dir na Joana molt contenta.
Al dia següent varen viatjar a Eivissa, la nina estava molt nerviosa i quan varen arribar, només deia:
-“Ràpid anem, anem!
Quan varen arribar au polit hotel situat a Sant Josep, la nina va deixar les seves coses i li va preguntar al seu pare:
-Vols venir a bussejar amb mi?
-Val, anem fins a la platja i anirem a en un vaixell.
Pare i filla varen pujar a l’autobús i varen anar cap a la platja fent un recorregut molt interessant abans d’arribar al seu destí.
-Que es això?-Preguntà la nina.
-Es el poblat fenici de Sa Caleta que té un gran valor històric i cultural, jo vivia per aquí a prop. – Digué el pare.
-I això? –Va dir na Joana.
-Això es el Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa. – Va respondre el pare.
-Mira papa són flamencs! Són preciosos! Jo mai els havia vist.
Després d’una estona el pare avisà a na Joana de que ja havien arribat. Varen anar una bona estona amb vaixell i després el pare i na Joana varen començar a bussejar, la nina va quedar bocabadada al veure que tota la posidònia i tots els peixos com: marbres, donzelles, oblades, pedaços, etc... dels que li havia parlat son pare, no hi eren.
Al sortir de l’aigua el pare li va explicar que hi ha persones que no saben cuidar la natura. La nina al escoltar les paraules del seu pare va quedar espantada i després de estar pensat unes hores, va tenir una idea, podia crear una associació on recaptarien diners per intentar salvar quest problema. Va començar a reunir a gent i quan ja eren bastants varen posar una botiga a la platja on venien: Llimonada, crispetes, sandwiches...
Amb aquesta botiga varen guanyar diners que llavors varen invertir en el projecte de salvar el nostre medi marí.
A les setmanes, varen instal·lat uns mapes a la platja on marcava on es podia fondejar i on no, també varen posar una espècie de peixeres fetes amb xarxes que tenien les condicions adequades per que els peixos poguessin reproduir-se.
Més endavant, la batllessa de Sant Josep els hi va donar un premi als millors cuidadors de la natura. Ells, molt orgullosos, varen continuar amb el seu projecte.
A la nina les vacances se li varen fer molt curtes i quan va tornar a Madrid, es dedicava a ajudar als seus pares a les feines de casa per aconseguir una paga setmanal i enviar-la a Eivissa per que el seus companys segueixin ajuden a la natura.
Quan la nina es va fer gran, va treballar a un aquàrium de Madrid on estava amb peixos, dofins i tota classe d’animals marins, com a ella li agradava.
Quan va complir 65 anys es va anar a viure a Eivissa ja que tenia un gran record de la seva infantessa allí.
I del que més orgullosa estava, es de que el projecte que va fer quan era petita a Eivissa havia funcionat com ella volia.
Iván Cardona Merino (Col·laboració
dels companys). 6è Primària


AMB LA REDACCIÓ “UN VIATGE INESPERAT” I LA NOSTRA MAQUETA D’AQUEST ANY HEM GUANYAT EL 2n PREMI AL CONCURS SANT JOSEP NET. 










Comentarios

Entradas populares de este blog

UN NUEVO CURSO