6è PRIMÀRIA
UN
VIATGE INESPERAT
Hi
havia una vegada un matrimoni que vivia a Madrid amb una filla de 12
anys anomenada Joana. La seva filla mai havia sortit de Madrid fins
que al seu dotzè aniversari... Quina sorpresa! Era un viatge a
Eivissa! Ella es va emocionar molt i als darrers cinc dies no podia
dormir per culpa dels nervis.
La
nit abans d’anar-se de viatge el seu pare li va explicar:
-Els
teus avis eren eivissencs, i jo vaig viure allí els meus primers 8
anys de vida.
-I
allí que es pot fer?- Va preguntar la nina.
-Es
pot anar a bussejar, a visitar les seves polides cales i platges,
podem veure la seva gran extensió de posidònia al fons marí...-
Respongué el pare.
-Que
bé tinc moltes ganes d’anar! –Va dir na Joana molt contenta.
Al
dia següent varen viatjar a Eivissa, la nina estava molt nerviosa i
quan varen arribar, només deia:
-“Ràpid
anem, anem!
Quan
varen arribar au polit hotel situat a Sant Josep, la nina va deixar
les seves coses i li va preguntar al seu pare:
-Vols
venir a bussejar amb mi?
-Val,
anem fins a la platja i anirem a en un vaixell.
Pare
i filla varen pujar a l’autobús i varen anar cap a la platja fent
un recorregut molt interessant abans d’arribar al seu destí.
-Que
es això?-Preguntà la nina.
-Es
el poblat fenici de Sa Caleta que té un gran valor històric i
cultural, jo vivia per aquí a prop. – Digué el pare.
-I
això? –Va dir na Joana.
-Això
es el Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa. – Va respondre el
pare.
-Mira
papa són flamencs! Són preciosos! Jo mai els havia vist.
Després
d’una estona el pare avisà a na Joana de que ja havien arribat.
Varen anar una bona estona amb vaixell i després el pare i na Joana
varen començar a bussejar, la nina va quedar bocabadada al veure que
tota la posidònia i tots els peixos com: marbres, donzelles,
oblades, pedaços, etc... dels que li havia parlat son pare, no hi
eren.
Al
sortir de l’aigua el pare li va explicar que hi ha persones que no
saben cuidar la natura. La nina al escoltar les paraules del seu pare
va quedar espantada i després de estar pensat unes hores, va tenir
una idea, podia crear una associació on recaptarien diners per
intentar salvar quest problema. Va començar a reunir a gent i quan
ja eren bastants varen posar una botiga a la platja on venien:
Llimonada, crispetes, sandwiches...
Amb
aquesta botiga varen guanyar diners que llavors varen invertir en el
projecte de salvar el nostre medi marí.
A
les setmanes, varen instal·lat uns mapes a la platja on marcava on
es podia fondejar i on no, també varen posar una espècie de
peixeres fetes amb xarxes que tenien les condicions adequades per que
els peixos poguessin reproduir-se.
Més
endavant, la batllessa de Sant Josep els hi va donar un premi als
millors cuidadors de la natura. Ells, molt orgullosos, varen
continuar amb el seu projecte.
A
la nina les vacances se li varen fer molt curtes i quan va tornar a
Madrid, es dedicava a ajudar als seus pares a les feines de casa per
aconseguir una paga setmanal i enviar-la a Eivissa per que el seus
companys segueixin ajuden a la natura.
Quan
la nina es va fer gran, va treballar a un aquàrium de Madrid on
estava amb peixos, dofins i tota classe d’animals marins, com a
ella li agradava.
Quan
va complir 65 anys es va anar a viure a Eivissa ja que tenia un gran
record de la seva infantessa allí.
I
del que més orgullosa estava, es de que el projecte que va fer quan
era petita a Eivissa havia funcionat com ella volia.
Iván
Cardona Merino (Col·laboració
dels
companys). 6è Primària
AMB
LA REDACCIÓ “UN
VIATGE INESPERAT”
I LA NOSTRA MAQUETA D’AQUEST ANY HEM GUANYAT EL 2n PREMI AL CONCURS
SANT JOSEP NET.
Comentarios
Publicar un comentario